Aquest és el blog personal de Guillem Escriche. M'agrada escriure i dibuixar o dibuixar i escriure, depèn del moment. En aquest blog vull presentar els projectes en els que estic treballant i potser, només potser, alguna de les coses que em passen pel cap.

dilluns, 9 de desembre de 2013

Fins als Borbons!

   Gràcies a "Fins als Borbons!" vaig tenir la possibilitat de fer dues coses excepcionals:
   1- Signar exemplars al Saló del Còmic de Barcelona.
   2- Signar exemplars a la Rambla de Catalunya de Barcelona, el dia de Sant Jordi.

   Això vol dir que vaig poder entrar de gorra al Saló del Còmic totes les vegades que vaig voler i que, per una vegada, vaig poder viure la jornada de Sant Jordi des de l'altra banda de la barrera. Vaig compartir aquestes experiències amb en Franchu Llopis, el Ricardo Plástiko i una estoneta curta amb la Meri Gil. Grans artistes tots ells.
  
   Posem-nos en antecedents. "Fins als Borbons!" és un llibre d'acudits gràfics sobre l'inefable família reial espanyola. El va publicar Angle editorial aquest mateix any i inclou vinyetes en blanc i negre de 37 humoristes gràfics de primer nivell i algunes de meves.


   Aquí podeu veure algunes de les meves vinyetes per aquest llibre.





I la vinyeta que podeu veure a continuació és inèdita, doncs va ser descartada. És comprensible, imagino que l'editorial va rebre aproximadament 3.278 vinyetes sobre elefants. Jo mateix en vaig presentar dues: la darrera de la selecció anterior i aquesta:


dimarts, 3 de desembre de 2013

Pulp Covers

   
   La noia lluita desesperadament contra les cordes que la lliguen a la cadira. Té els ulls esbatanats pel terror i la boca entreoberta sota la mordassa. Tot i que va perfectament pentinada i vestida, la duresa de la situació ha fet que la faldilla se li arremangui el justet per deixar entreveure una cuixa elegantment dibuixada.  
   El professor sonat se li llença al damunt brandant un tub d'assaig amb vés a saber quina infame substància. Per sort, el detectiu apareix per la porta, al fons del laboratori, amb la fermesa de qui arriba just a temps pintada al rostre. Pistola a la mà, corbata i barret stetson.
   Sempre m'han fascinat les Pulp Covers. Les antigues portades de les novel.les de detectius i d'aventures. L'equivalent en literatura a la sèrie B en cinema. Imatges dramàtiques que representen escenes de gran perill elaborades per grans artistes.
   Era qüestió de temps que se m'acudís intentar fer-ne alguna.

INT. HABITACIÓ DE CASA MEVA - NIT

   El Guillem i l'Esther llegeixen un llibre estirats al llit. Un llibre cada un, s'entén. El Guillem tanca el llibre i el deixa a un costat.

                         GUILLEM
          He pensat que intentaré pintar un parell de
          pulp covers.

                         ESTHER
                  (Ofegant un badall)
          Un parell de què?

                         GUILLEM
          Un parell o tres. De fet, en podria fer una
          sèrie.

                         ESTHER
          De què?

                         GUILLEM
          Pulp covers. Aquelles portades antigues de 
          novel.les de detectius que m'agraden.

   L'Esther fa veure que segueix concentrada en el llibre, però comença a témer que en sortirà escaldada.

                         ESTHER
          Ah.

                         GUILLEM
          Necessitaria fer unes quantes fotos. Per 
          les postures, les expressions i això. 

                         ESTHER
          Ja hi som.

INT. BAR DEL RAVAL - DIA

                         GUILLEM
          ... i he pensat que, en la teva qualitat
          d'actor, em podries fer de model per unes 
          pintures que estic pensant fer.

   El Guillem seu en una taula en l'extrem més amagat del local. Davant seu, el Toni se'l mira amb aparent atenció. Prenen un cafè. Un cafè cada un, s'entén.

                         TONI
          Ah! Sí home. Encantat.

                         GUILLEM
          Es tracta de reproduir algunes escenes de
          gran misteri i perill extrem. L'Esther 
          farà de noia en problemes i tu de dolent. 
          Com ho veus?

                         TONI
          Collonut. M'hi apunto.

                         GUILLEM
          Fantàstic. L'Esther està super engrescada.

                         TONI
          Ja m'ho imagino.

   Passats cinc dies, gràcies a les excel.lents interpretacions de l'Esther i el Toni, jo tenia més de 200 fotografies (ho juro, no és conya) en les que inspirar-me per fer les meves pintures.
   Més de dos mesos després, tot el que he estat capaç de fer és aquest esbós a llapis:


dilluns, 2 de desembre de 2013

M'imagino una nena...

   - No em preguntis perquè, però m'imagino una nena caminant pel desert al costat del protagonista- em va dir el Demian a la terrassa del restaurant de la Foixarda, una agradable tarda de principis d'estiu.
   El repic de les peülles dels cavalls sobre la terra batuda acompanyava la nostra conversa.
   El Demian Sabini acabava d'escriure, dirigir, produir i interpretar la pel.lícula "Terrados", una peli de baix pressupost que havia tingut un bon recorregut a les sales i al circuit de festivals de cine independent. Havia guanyat premis, recollit bones crítiques i havia estat declarada, per alguns, com un manifest del cine low cost. Actualment es pot trobar a les botigues en DVD.

http://terradoslapelicula.com/

   - Una nena?- vaig preguntar incrèdul.
   - Sí, tiu.
   Feia uns mesos que havíem començat a treballar en el guió de la que serà (estic segur que sí) la propera peli del Demian. Una aventura que reflexiona sobre la relació entre l'home i la màquina. Teníem un argument embrionari que no ens acabava de convèncer, un protagonista sense nom i ja havíem rebutjat 24 seqüències per començar la peli. Però el Demian em parlava d'una nena que acompanyaria el protagonista en aquella gran aventura.
   - És curiós que em parlis d'una nena- vaig deixar caure com si res. - Fa més de mig any que vaig fer un dibuix sense saber perquè el feia. Ni tan sols l'he acabat. Simplement em va venir la imatge, i la vaig dibuixar.
   Vaig treure el mòbil de la butxaca i li vaig mostrar aquest dibuix a mig fer:


   El Demian amb el meu mòbil a la mà em va etzibar:
   - És això, tiu. Just això és el que estava pensant.
   Han passat uns quants mesos des d'aquesta conversa. Ara ja tenim un argument que ens agrada, uns personatges definits i un món suficientment clar per extreure'n una gran història. Ja em començat a escriure el guió. I la nena, aquesta nena de què em va parlar el Demian, no només acompanya el protagonista en les seves tribulacions, sinó que s'ha convertit en un dels personatges clau de la trama.
   No crec que es tracti només d'una casualitat. Perquè encara conservava aquesta imatge entre la resta de fotos del meu mòbil? A vegades, una simple imatge t'atreu incomprensiblement. I, en alguns casos, encén alguna llumeta al fons del teu cervell. Estic segur que això és just el que va passar aquella tarda de principis d'estiu.

   I, per cert, aquesta nena ja té nom. Es diu Nola.

Diari d'una Dona en Pràctiques

   Des de fa ben poc, he començat a il.lustrar els textos de la Mireia Vidal al seu blog: "Diari d'una Dona en pràctiques".
Es tracta d'un blog on la Mireia reflexiona sobre el seu paper de mare. Els textos estan escrits amb molt sentit de l'humor i amb molt de ritme.
   Es tractava, per tant, de fer un dibuix àgil i divertit. Vaig decidir que l'acuarel.la li donaria un adequat to lluminós.
   Us adjunto els dibuixos que he fet fins al moment i l'enllaç al blog de la Mireia.

http://mireiavidal.blogspot.com.es/

http://criatures.ara.cat/diaridunadonaenpractiques/


Aquest és el dibuix pintat amb l'acuarel.la, però encara sense entintar.

I aquí amb la tinta aplicada.

Esbós a llapis...

... i resultat final, pintat i entintat.






La Delgada Linea Roja


   Amb motiu del IV saló del còmic social de Barcelona es va fer una exposició col.lectiva titulada "La Delgada Linea Roja". Hi participaven diferents dibuixants entre els que vaig tenir la sort de contar-m'hi. Es tractava de presentar una il.lustració on es mostrés una escena de la línia vermella del metro de Barcelona.
   Jo vaig presentar aquesta il.lustració:


   Aquí podeu veure el primer esbós a llapis, la versió pintada i l'exposada, que incloïa les bandes vermelles amb el títol de l'exposició i el nom de l'autor.
Aquesta il.lustració la vem pintar amb el photoshop amb la inestimable col.laboració del dissenyador gràfic, dramaturg i amic Marc Torrecillas, que em va acollir amablement a casa seva per efectuar aquest treball.

Cartell del IV Saló del Còmic Social

Cartell del l'exposició