Aquest és el blog personal de Guillem Escriche. M'agrada escriure i dibuixar o dibuixar i escriure, depèn del moment. En aquest blog vull presentar els projectes en els que estic treballant i potser, només potser, alguna de les coses que em passen pel cap.

dijous, 30 de gener de 2014

Carbonet

 

El meu superheroi preferit amb carbonet. Evolució... de l'esbós fins al resultat final.

BATMAN!











dimecres, 29 de gener de 2014

Fonaments

 

   -Qui t'ha ensenyat a dibuixar?
   - Ningú.
  
   Ho confesso. Sóc autodidacta. El que sé de dibuix ho he après dibuixant tot el que he pogut i mirant, una i mil vegades, com dibuixen els bons... I parlant amb els companys dibuixants:
   - Tu com fas tal cosa?
   - Així i aixà.
   - Aaaah! (arribo a casa i ho provo)

   Però és el moment de canviar tot això. M'he apuntat a un taller de pintura. Però de pintura de la "seriosa", eh? De la que feien en Goya i en Velázquez. Carbonet, pastel, aquarel.la, oli... Estic frisant. No puc esperar el moment que em posi a pintar el meu primer oli.

   Mentrestant, us aniré mostrant els meus avenços.

   Lliçó 1: CARBONET



Obra acabada





El meu primer carbonet, fotografiat al taller, encara sobre el cavallet


Detall, on es veuen les formes difuminades, les ombres i les transparències que es poden aconseguir amb el carbonet. La veritat és que mola.



dilluns, 27 de gener de 2014

Creació de personatges.


   Quan es tracta de dissenyar algun personatge, passo força temps mirant fotos a revistes o internet, fent gargots i gargots, en qualsevol superfície i amb qualsevol material, fins que trobo coses que em comencen a cridar l'atenció...

   Gairebé totes aquestes fotos mostren dibuixos que són proves per la pel.lícula en la que estic treballant actualment.

Proves sobre el protagonista

Una de les secundàries, englobada en una organització de caràcter revolucionari. La cabellera rossa que la endolcia excessivament, és substituïda per una cresta que li dóna una imatge més rude


Les dues imatges anteriors es corresponen a un personatge de vital importància pel protagonista

Aquí estic buscant un perillós líder pirata. Evidentment, ni m'hi acosto. (el de la cigarreta, ni tan sols sé què fa en aquesta pàgina)

I aquí, una aproximació a un dels dolents

   A vegades utilitzo fotos que faig expressament. Aquests dibuixos d'aquí a sota els vaig fer a partir de la sessió de fotos que vàrem fer, el dia de Reis, amb la meva neboda Paula.


En aquest cas, després de discutir-ho amb el director, vàrem arribar a la conclusió que calia fer alguns retocs a la indumentària de la nena.

   En un moment on el guió encara és en una fase tan inicial, s'ha de ser conscient que la majoria d'aquests dibuixos encara estan molt lluny de la versió definitiva. Però en una peli de ciència ficció com és aquesta, ajuden molt a l'hora de començar a vislumbrar idees i conceptes.




dissabte, 4 de gener de 2014

LA MOFI I EL VAMPIR

   La mofeta Mofi i el vampir van néixer l'aula de segon de primària a l'escola Magòria de Barcelona. Fruit d'una iniciativa molt bonica però, a la vegada, aterridora. Es tractava d'anar a l'escola, de bracet d'una escriptora i, literalment, fer inventar un conte als nens.

   La Mireia, l'escriptora, incitava els nens a proposar personatges i els encaminava en la creació d'una trama. Jo, al seu costat, amb un faristol ple de DIN-A3 havia d'anar dibuixant, sobre la marxa, tot el que ells anaven dient. Com us deia, una experiència bonica però, a la vegada, aterridora. Qualsevol pas en fals podia fer que un dels nens es fixés en un dels meus dibuixos i digués: - Eh! Les balenes no són pas així!
   - És veritat- diria un altre- i el cotxe de bombers sembla un plàtan! I això acabaria portant inevitablement al: - jo dibuixo molt millor les papallones.

   A aquest fet angoixant, s'hi sumava una variable que convertia el terror en horror: el meu fill de set anys estava en aquella classe. Un eventual ridícul meu s'hauria convertit en tragèdia. Dit sigui de passada, va ser precisament ell, el meu fill Max, que em va posar per primera vegada contra les cordes.
   - Una mofeta!- va exclamar. - El protagonista serà una mofeta!
La meva companya, la Mireia l'escriptora, va preguntar als altres nens si els semblava bé el protagonista. Els SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ !! es van estendre per l'aula.

   Una mofeta? Una mofeta? Com collons es dibuixa una mofeta? L'única imatge que em venia al cap d'una mofeta era la mofeta enamoradissa de la Warner Bros. Però no tenia idea de com dibuixar-la. A vegades passa això. Saps com és una cosa, però no hi ha prou dades al cervell per representar-la en la seva totalitat.

   Quan les gotes de suor començaven a baixar-me pel clatell, em va venir al cap una sèrie de dibuixos que m'agrada molt: "Hora de aventuras". En en Jake, el gos, vaig creure trobar la solució.
   El gos Jake és una espècie de caramel de llimona gegant amb cara de bull-dog que té la facultat d'allargar i encongir el cos. Vaig pensar que, si els nens reconeixen un gos en en Jake, serien capaços de reconèixer una mofeta amb una estructura semblant.

Com em va dir una persona molt llesta una vegada: quan no sàpigues com resoldre un dibuix, mira com ho fan els bons...

Aquí en teniu el resultat: